BITÀCORA EXPEDICIÓ ANTÀRTICA HOMEWARD BOUND 2018· DIA 10

24 Febrer 2018
Nord de l’Estret de Gerlache
En algun lloc entre 63°44′S61°37′W i 63°40′S 60°47′W


Hem trepitjat l’Antàrtida per primera vegada. La punta del continent gelat. Encara no m’acostum a tenir fred en els peus. De vegades la sensació de desemparament és tan gran que, encara que el meu cap vol quedar-se en terra, el meu cos solament pensa a tornar a la calor del buc.
-Julieta-JulietaJulieta-Julieta
Tin-*TinTin-*Tin, recull-los i torna a l’Ushuaia amb passeig pels icebergs
-Et copii Julieta, Et copii.


Vam recórrer un mar de gel. Crec que no hi hauria foto, ni relat que pugui descriure la bellesa del que alberguen aquestes aigües gèlides de l’Antàrtida. És monstruosament bell. Un Ohh perpetu ressona al unisono en el saló quan les balenes trenquen la superfície del mar. De vegades prou que una sola persona les vegi per alimentar la imaginació de la resta. Em donen moltes ganes d’assenyalar al buit i cridar Balena! Solament per veure si alguna d’elles aconsegueix veure-les, encara que no estiguin.

En tornar vaig pujar al pont. Em va costar obrir la porta, però un dels oficials em va deixar entrar. Crec que s’havien oblidat de penjar el cartell que ens manté fora. Treballaven a traçar la ruta per la qual navegaríem en 5 dies. Compàs, carta nàutica. M’explic com és difícil navegar dins del legal en l’Antàrtida. Les imprecisions de les cartes i el difícil de la seva tasca. Va ser una mena d’aire fresc entre sessions de lideratge i estratègia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *