26 de Febrer 2018
Palmer Station.
64°46′12″S 64°3′00″O
Bon dia opòssums, el desdejuni se servirà en 5′.
Adriana s’havia colat a la meva cambra per gravar l’inici del dia. Sabia que estaria allí però així i tot em va sorprendre. Em va gravar desemperesir-me i baixant a desdejunar. Vaig tenir sort, Greg estava allí. Em vaig asseure amb ell. Em va explicar com el dia d’abans havia estat observant-nos des del pont.
-Vaig estar a punt d’avisar a la resta que hi havia balenes en la proa, però no ho vaig fer.
Mentre nosaltres gaudíem de l’espectacle ell ens va regalar la intimitat d’aquell màgic moment.
Rebeca, la gerent de l’estació, va arribar a l’Ushuaia acompanyada del tècnic de laboratori més alt que he conegut mai. El seu cap fregava el sostre del saló. Ens van explicar els programes científics d’USA i les diferents estacions que tenien en l’Antàrtida. Em va sorprendre descobrir que l’estació situada en el Polo Sud aquesta sobre una capa de gel que es mou 30 polzades a l’any pel qual de tant en tant han de recol·locar la marca perquè estigui on toca. En tornar a l’estació 10 dels seus investigadors van pujar a l’Ushuaia i vam fer una espècie de speed dating. Entre ells estava la dona més jove a hivernar en el pol sud Marissa Goerke. La seva història va ser captivadora. Parlava des de la seguretat de saber el respecte i admiració que causaria en nosaltres el que havia aconseguit. Tenia raó. Passem una tarda frenètica entre LSI, strategy map i LSII. Quan van arribar les 6 estàvem entrant en Paradise Bay per arribar a Gerlache.
L’espectacle no es va fer esperar. Menys de 15′ minut després les balenes van començar a creuar la proa del vaixell. Estaven tan a prop que semblava irreal. Els crits s’amuntegaven enfront de les mampares del buc. Il·lusió, nervis, sorpresa. En aquella voràgine em vaig amagar en el pont per aixoplugar-me del fred i poder quedar-me més temps. En sortir em vaig trobar amb Paola cridant i dient: t’estava buscant i no et trobava. Això no podia ser més preciós. L’amb-seguim. No és això vella, això és tan bonic que fa mal.