BITÀCOLA EXPEDICIÓ ANTÀRTICA HOMEWARD BOUND 2018· DIA 6

20 de Febrer de 2018

Half Moon Island 62° 30’ S 60°O

Bon dia opòssums!
A poc a poc el meu cos es va acostumant al mar i a les pastilles que ens va donar la metgessa. M’aixec amb il·lusió. Anem a baixar-nos del vaixell per primera vegada i això sempre té el seu entrellat. Julieta, Tast i Natascha ens expliquen totes les cosis que necessitem saber per poder baixar a terra en les zodiacs. Julieta, és una “flaquita” menuda d’ulls clars, cara afilada i pell daurada pel sol que supleix la seva falta de talla amb un simpàtic i imparable caràcter. Cata, ben encofrada per dins i per fora, conscient de quant intimidant és el seu cos esvelt no dubtaria a usar-ho per fer-nos entrar en raó. Natascha, rossa d’ulls blaus, amagada en la rereguarda de les seves dessuadores, ens supervisava atenta i meticulosa fins a l’obscè. Juntes capegen dins del vaixell els temporals de visitants, mentre la resta de la tripulació capeja els temporals contra el mar.

D’entre totes les coses lògiques que ens van explicar com per exemple que cal fer neta la roba i les sabates abans de baixar a terra per evitar el transport i introducció d’espècies i contaminants, que no val amb donar-se la man per pujar-se a la zodiac cal agarrar la mà del mariner des de l’avantbraç, perquè així si tu rellisques, l’altre encara tingui oportunitat de mantenir-te agafat. I mira sent, això que et portes… Però sense cap dubte les dues que més em van agradar van ser les de “a l’Antàrtida es ve menjat, pixat i cagat” i “els pingüins sempre tenen prioritat”. Si té vostè una urgència, no hi ha problema, avisa i piti piti piti de tornada amb la zodiac al vaixell. Quan acabi de gestionar les seves urgents necessitats piti piti piti de tornada a terra i tots tan contents. Això de la prioritat dels pingüins us ho explic en la propera bitàcola.

Quan van acabar d’explicar-nos totes les normes comencem la classe d’aus marines i pingüins. Solament diré que va ser tan decebedor com el seu títol. Per començar, no en-vaig tendir la necessitat de separar als pingüins de les aus marines. Cert és que no volan, però fan olor exactament igual de malament que la resta. I segon, les gavines, xatracs, skuas van quedar totalment oblidats en un mar d’albatros.

Arrib el gran moment. Parapetades en malles, pantalons impermeables, polars, gorres, guants i armilles salvavides esperem inquietes en el saló. Aspirem les nostres motxilles i desinfectem les nostres botes. Per un moment la paranoia s’apoderés del vaixell en una neteja compulsiva.

El mariner que porta nostra zodiac es diu Xoel, no porta guants i té les mans quartejades pel mar. Protegeix la seva cara del vent amb un bigoti i un mocador granat amb rombes daurats. Hi ha qui té classe fins a la mar.
Estic tan incòmoda amb tanta roba que gairebé no puc moure’m. Ens ajuden a desembarcar i Greg ens explica per on podem anar. Plou bastant i amb prou feines encert a col·locar-me la visera del capell amb els dos parells de guants posats. Al fons del camí deixant una gran glacera vigilada per lleons marins a l’esquerra està la base Argentina de Camara. L’infant de marina Andrés de Magallanes ens rep somrient enfundat en el seu xandall gris. Ens presenta a “els seus homes” i ens convida a prendre suc i pastes. La sala aquesta recentment reformada, però podria ser un saló de casa d’àvia, omple de recuer-dos penjats en les parets i uns sofàs tapizados en flors estil anys 70.

Em sent amb Alicia i Paola a xerrar amb ell. Ens explica com es dediquen a mantenir la base i presumeix que tenen moltes dones, molt contentes, a la seva base. Paola li dóna un amigable rapapolvo sobre la figura de la dona a l’exèrcit. A l’infant de marina Andrés de Magallanes no li valen les medalles per contestar. Se sent un acorralat per la nostra aclaparant insistència i demana ajuda a un dels seus subordinats que riu vaig donar-abocat mentre contesta. Paola és tan conscient d’això com a bona ambaixadora de la seva terra, i per signar la pau li regala un somriure i una borsa de cafè colombià. Una de calç i una de sorra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *